Administrar

NOVETATS:
:: Entrecavant espais, enfilant idees: II jornades d'agroecologia de Mallorca
:: Acampada pel decreixement

Una economia alternativa

safiguera | 26 Gener, 2009 15:45

Un ràpid repàs als Premis Nobel Alternatius (Rigth Livelihood Awards) que han guardonat les formes de vida adients a les qüestions mediambientals, ecològiques i sostenibles, ens mostra com hi ha alternatives viables al sistema de producció i consum dominant. La permacultura (agricultura permanent; un sistema orientat a la creació d'entorns humans ecològicament sostenibles i econòmicament viables), la interpol del consumidor, l'autoocupació, les energies renovables, el desenvolupament ecològic, els fons rurals, els instituts de política alimentària, les cooperatives de distribució i consum, la defensa de les cultures indígenes, l'agricultura orgànica i biològica, el consum responsable, les botigues de comerç just, el desenvolupament de l'intercanvi (no monetari), els sistemes monetaris locals... Tots aquests guardons demostren que hi ha altres maneres de viure que funcionen a nivell local! Potser només cal la valentia i la creativitat suficients per posar-les en pràctica...

Lliçons d'economia... budista!

safiguera | 25 Gener, 2009 19:27

L'economista Ernst F. Schumacher escrigué els anys 70 un llibret on parlava, entre altres coses, de l'economia budista. Allà ens explica que l'economia moderna té el consum com l'únic fi i propòsit de tota l'activitat econòmica, considerant els factors de producció (terra, treball, capital) com els mitjans que ens porten a assolir aquest fi. Així, les persones -segons aquest model- passarien a ser també mitjans (treball). L'economia budista, en canvi, mira de maximitzar les satisfaccions humanes per mitjà d'un model òptim de consum. Mentrestant, l'economia moderna mira de maximitzar el consum per mitjà d'un model òptim d'esforç productiu. Tot això vol dir que l'economia budista està al servei de les persones, no pas al revés, com sol passar amb l'economia moderna occidental. Això fa que el model de consum budista sigui molt més senzill, humà i sostenible. Ben segur que les actuals propostes del decreixement podrien prendre moltes idees d'aquestes economies alternatives tan i tan desconegudes. A internet hi circula el text de Schumacher: http://www.smallisbeautiful.org/pdf/buddhist_economics/spanish_small.pdf

La crisi i el decreixement

safiguera | 20 Gener, 2009 18:16

Breu entrevista a l'activista i economista Arcadi Oliveres, on parla de la crisi i de l'alternativa del decreixement.

La crisi alimentaria global i el neocolonialisme

safiguera | 16 Desembre, 2008 13:40

Vinculam un interessant reportatge en el que s'explica com paisos rics, superpoblats i amb els seus recursos naturals destruïts i insuficients per a alimentar la seva pròpia societat estan donant forma a un nou colonialisme.

La lectura és molt recomanable. I la reflexió és clara i directa: què passa amb Mallorca?

Segons el cens del 2008 tenim registrats a balears 1,071.221 d'habitants. Tenim 200 habitants per kilómetre quadrat!

I tot això sense tenir en compte els prop de 23 milions de turistes que "ens visiten cada any" i que, afortunadament, aniran a menys per obra i gràcia de la crisi energètica i no pas de la planificació.

Tot plegat és absurd. Una comparativa absurda seria el veure que, disposant de l'escàs 1% de la terra del estat (i no tota és ni ha d'ésser productiva, és clar) representam el 2% de la població! I la comparativa és ridicula perquè es fa en relació a un estat, l'espanyol, que ja es troba en situació de superpoblació!

Intentem pensar quin és el límit, quanta gent és capaç de soportar aquesta illa. Quanta destrucció som capaços de dur endavant. Davant els problemes propis de la crisi ecològica global i la crisi energètica, que encarirà de forma exorbitant els transports, Mallorca hauria de tendir a la autosuficiència alimentaria, el món sencer ho hauria de fer. I per a tal cosa només ens queda el vegeterianisme, el decreixement i el retorn al camp de forma ecològica.

Segona oportunitat

safiguera | 16 Desembre, 2008 13:09

Segona oportunitat per veure What would Jesus buy? a Palma.

Serà al teatre municipal a les 20'30h.

Enric Duran i el col·lectiu Crisi

safiguera | 04 Desembre, 2008 11:22

Vinculam aquest article sobre la necessitat d'actuar davant els problemes de la crisi sistèmica que estem vivint.

El firma l'Enric Duran, qui promogué l'acció de demanar diners als bancs per a no tornar-los i dedicà part d'aquests a publicar el diari Crisi on s'informà de la situació de la crisis financera, ecològica, energètica... la crisi sistèmica. També explicà detalladament com va dur a terme l'acció. De lectura molt recomanable.

crisi

Ara el col·lectiu es dedica a formular i a dur endevant propostes per a afrontar el canvi de model de vida. Un grup molt interessant amb propostes arriscades i efectives que val la pena conèixer i seguir les seves iniciatives d'aprop.

Avui documental a Palma!

safiguera | 02 Desembre, 2008 13:01

Avui a les 20'30 passen el documental del que vam parlar "What would Jesus buy?" al teatre municipal de Palma!

La crisis alimentaria global segueix prenent forma

safiguera | 30 Novembre, 2008 16:57

Com informa aquest article que surt al diari Público i que transcrivim a continuació:

Los países ricos caen en la fiebre agrícola

La FAO advierte de que el aumento de las adquisiciones de tierras de cultivo extranjeras es "una forma de neocolonialismo"

Les prometieron puestos de trabajo. Una carretera mejor. Una nueva escuela. Toda la prosperidad anunciada procedería de "una de las mayores plantaciones de jatropa del mundo". Pero el jefe tribal que vendió las 38.000 hectáreas de tierras comunitarias en el norte de Ghana a la compañía noruega Biofuel Africa rubricó el acuerdo con su pulgar porque no sabía leer ni escribir.

Un año más tarde, "el proyecto de Tamale está paralizado porque la compañía se saltó todos los pasos legales, entre ellos un estudio de impacto medioambiental", explica por teléfono el funcionario de la Comisión de propiedad agrícola Bakari Nyari. "Pero miles de hectáreas de bosque ya habían sido arrasadas cuando se descubrió y la población local ha perdido su principal fuente de sustento" critica Nyari "Recuerda a los oscuros tiempos coloniales".

Hay en marcha una competición por las zonas más fértiles de África y Asia.La fuerte subida del precio de los alimentos y las grandes expectativas levantadas por los agrocarburantes han lanzado una competición entre los países ricos por las tierras más fértiles del planeta, sobre todo en África y el sur de Asia.

La compra de tierras no es un fenómeno nuevo, pero se ha acelerado tanto en los últimos meses que el director de la Organización para la Agricultura y la Alimentación (FAO), un organismo de la ONU, Jacques Diouf, ha alertado que "puede estarse creando una forma de neocolonialismo", es decir los países pobres estarían produciendo comida para los países ricos a expensas de sus propios ciudadanoshambrientos.

Por un lado, estados con grandes poblaciones, pero escasas tierras arables, como Japón o Corea del Sur, quieren garantizar la seguridad alimentaria de su población. Planean cultivar grano fuera de sus fronteras y después transportarlo hasta su país para asegurar unos preciosrazonables.

Protección ante otra crisis

De esta forma, los estados que tienen que importar prácticamente casi todos sus alimentos como Arabia Saudí, los Emiratos Árabes Unidos y otros países de Oriente Medio se protegen ante una nueva crisis alimentaria que dispare el precio de su cesta de la compra. O ante una posible retención temporal de grano en los países exportadores, por la que optó Tailandia en 2007.

Por otro lado, las multinacionales agrícolas han visto una nueva vía de negocio que podría reportarles grandes beneficios y han encontrado nuevos inversores que buscan nichos de mercado a salvo de la actual crisis económica. Por ejemplo, hace dos semanas el gigante de la electrónica surcoreana Daewoo cerró un acuerdo para alquilar por 99 años un millón de hectáreas en Madagascar. Su objetivo es producir cinco millones de toneladas de maíz para 2023. El banco de inversión de EEUU Morgan Stanley compró 40.000 hectáreas en Ucrania. Y la lista sigue creciendo.

"Estamos acostumbrados a ver compras de 100.000 hectáreas. Ahora pueden llegar a ser de un tamaño incluso diez veces superior. No hay precedentes", reconoció al diario Financial Times Carl Atkin, consultor de la compañía británica Bidwell Agribusiness.

A diferencia de los terrenos urbanizables, lastrados por la actual crisis inmobiliaria, el bajo precio de las tierras agrícolas se ha disparado en 2008, con el mayor aumento en 15 años, según la Royal Institution of CharteredSurveyors (RICS).

Cedido el 15% de Laos

Laos, uno de los países más pobres del sur de Asia, es uno de los ejemplos más claros. Entre dos y tres millones de hectáreas de tierras arables el 15% del territorio han sido entregadas a compañías extranjeras, a menudo a través de la mediación de gobiernos foráneos. Tailandeses, vietnamitas y malasios controlan las plantaciones de caucho y azúcar del sur. Japoneses e indios tienen plantaciones de eucaliptus para la fabricación de papel en el centro. Y empresas chinas se han instalado en el norte para cultivar arroz.

Como consecuencia, numerosos campesinos de Laos han sido desplazados de sus tierras por las autoridades comunistas a cambio de compensaciones mínimas. Se han quedado de golpe sin dinero para comprar alimentos ni terrenos donde cultivarlos.

"Muchas de las compañías que están invirtiendo en el extranjero se llevan sus propios trabajadores y su tecnología, casi no generan empleo", declara Devinder Sharma, director del Foro de Biotecnología y Seguridad Alimentaria de India. "Se producen cada vez más alimentos, pero se reparten peor. Las políticas de outsourcing agrícola son un crimen", sentencia.

___________________

En aquesta tesitura el comerç just, ecològic, de proximitat i l'autonomia alimentaria cobren encara més sentit, esdevenint més necessàries que mai.

El documental del mes!

safiguera | 20 Novembre, 2008 12:31

El mes de desembre tenim una cita interessant!

What would jesus buy?

Es tracta d'un documental a n'es que tenia ganes i que, ves per on, el passen a molts cines del territori.... GRATIS i en VERSIÓ ORIGINAL SUBTITULADA!

Que més es pot demanar?

El docu va d'un activista anticonsumista de lo més particular, si voleu aquí podeu trobar la sinopsis i les dates i llocs on el passen:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST90ZI38091&id=38091

Aquesta és la web oficial de la peli, on es troben mogudes que van cara al consum responsable i el moviment "do it yourself" (DIY) o fes-ho tu mateix.

De ben segur que serà divertit!

El posen a Palma dia 2 i dia 16 de desembre a les 20'30h.

Per a entrar amb bon peu a la anada d'olla consumista nadalenca ;-)

Estàn torrats aquests americans...

Dissabte 15 de Novembre, a les 17h a la Plaça d'Espanya.

safiguera | 13 Novembre, 2008 10:35

Crisi

Fa més d'un any que l'economia financera-especulativa global s'està desplomant. Va començar amb la crisi de les subprime als Estats Units i s'ha escampat a tot el planeta, esdevenint una crisi urbana, social, alimentària, energètica, ecològica.... En definitiva, una crisi del capitalisme neoliberal i sobretot, una crisi de sistema i estructural, que malgrat els intents no s'arregla ni amb injeccions de liquiditat.

I mentre salvar de la crisi als bancs d'Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars, i el govern de l'estat espanyol ha avalat la banca amb 100.000 milions d'euros, es fa precari cada vegada més el treball i la vida. S'aproven noves directives europees perquè treballem una jornada de 65 hores, per reprimir i expulsar treballadors immigrants ("Directiva de la Vergonya") o per privatitzar i deslocalitzar els serveis públics (Directiva Bolkestein) mentre es van perdent milers de llocs de treball cada dia. L'atur s'enfila, com ho feren els preus dels habitatges, que ara tampoc podem pagar.

El 15 de novembre es reuneixen a Washingtonels "líders mundials per a preparar un nou pla per la crisi", un pla per a decidir com ens faran pagar una crisi que ells han creat. El G-20 ha de 'refundar al capitalisme' perquè, fins i tot, ells mateixos assumeixen que aquesta crisi no té volta enrere.

Els moviments socials ja vàrem sortir al carrer per exigir el dret a l'habitatge digne i denunciar la bombolla especulativa i, ara que es punxa, ens n'hem de fer càrrec la gent treballadora?

El 15-N tornam a sortir al carrer a totes les ciutats d'arreu del planeta en resposta a la cimera del G-20 a Washington. No volem una 'refundació del capitalisme', altres crisis ja han demostrat que no funciona. No volem seguir socialitzant les pèrdues i que es privatitzi els guanys. La crisi?... que la paguin els bancs!

Si t'has quedat sense feina, si no pots pagar la hipoteca, si no arribe a final de mes, si només tens temps per treballar, si la vida precària t'ofega...

Afegeix-te a la Manifestació del 15-N: Plaça Espanya, 17 hores / Palma.

El 15-N només és el punt de partida d'un nou escenari de lluita. Sortim al carrer!

Passa-ho! I que tremoli la banca.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS