Administrar

NOVETATS:
:: Entrecavant espais, enfilant idees: II jornades d'agroecologia de Mallorca
:: Acampada pel decreixement

Globalització

safiguera | 28 Maig, 2009 12:35

Deia Ulrich Beck que escoltant la paraula «globalizació» tot d’una apareixia davant dels seus ulls l’escena següent:

els conqueridors espanyols, enmig de la brillantor de les seves armadures, amb cavalls i armes, trepitgen el Nou Món. «Hem vingut —diuen— per parlar amb vosaltres de Déu, la civilització i la veritat. I un grup de nadius, mirant-los perplexos, responen: «I tant, què en voleu saber?»

L’escena pot traslladar-se fàcilment al present: experts en economia del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, presidents de multinacionals, juristes i diplomàtics baixen d’un vol intercontinental i diuen: «Hem vingut per parlar amb vosaltres de democràcia, drets humans i economia de lliure mercat».

Globalització

La història de les coses

safiguera | 25 Maig, 2009 14:31

La història de les coses (The Story of Stuff) és un magnífic documental de 20 minutets de durada que ens explica perquè estam com estam... Vos n'oferim una versió doblada al castellà.

El turisme del futur segons Latouche

safiguera | 14 Maig, 2009 12:40

Una altra reducció necessària és la del turisme de masses. L'edat d'or del consumisme quilomètric s'està acabant. En un moment en què Richard Branson, el multimilionari britànic propietari de la Virgin, vol posar el turisme espacial a l'abast de tothom, l'ortodox Financial Times reconeix: "El turisme serà cada vegada més considerat l'enemic públic mundial número u en matèria mediambiental". Naturalment inscrits en el cor de l'home, el desig de viatjar i el gust per l'aventura són una font d'enriquiment personal que no s'ha d'estroncar, però la curiositat legítima i l'exploració educativa han estat transformades per la indústria turística en consum mercantil destructiu del medi ambient, de la cultura i del teixit social dels països "blanc". El "movimentisme", la mania de desplaçar-se cada vegada més lluny, cada vegada més de pressa i cada vegada més sovint (i sempre més barat), aquesta necessitat totalment artificial creada per la vida "supermoderna", exacerbada pels mitjans de comunicació i sol·licitada per les agències i les companyies de viatges i pels operadors turístics, ha de ser revisada a la baixa. Hom pot legítimament preguntar-se si el terme "ecoturisme", definit com turisme ètic, equitatiu i responsable, que es proposa com a alternativa al turisme de masses, no és un oximoron còmplice del desenvolupament sostenible: no intenta prolongar la superviència d'una activitat mercantilitzada, condemnada i condemnable? La coartada que es dóna d'ajudar al "desenvolupament" del sud és fal·laciosa. Segons Artesans del Món, d'un forfet de vacances de mil euros, menys de dos-cents de mitjana van a parar al país receptor.

A causa de la penúria del petroli i del desequilibri climàtic, vet aquí el que el futur ens promet: cada vegada menys lluny, cada vegada menys sovint, cada vegada menys de pressa i cada vegada més car. En realitat, això només és dramàtic en virtut del buit i del desencantament que ens fan viure cada vegada més virtualment, mentre que realment viatgem a càrrec del planeta. Ens cal reaprendre la saviesa dels homes de temps passats: assaborir la lentitud, apreciar el nostre territori. "Abans, partir de viatge" segons Bernard Revel, " era una aventura plena d'imprevistos i incerteses, començant pel retorn. (...) Però la majoria de les vegades, l'home arrelat restava a la seva terra natal. Un campanar al centre voltat de l'horitzó delimita un territori suficient per a la vida d'un home. Entre mil llocs possibles, triar aquell en què l'atzar ens ha fet néixer no es pot dir que sigui manca d'imaginació. Més aviat pot ser el contrari. No cal que ens moguem perquè la imaginació desplegui les ales." A diferència dels 750 pobles papús, condemnats durant mil·lenis a viure tota l'experiència humana dins el limitat horitzó de la seva demarcació, cosa que no semblava fer-los patir gaire, nosaltres tenim la sort immensa, gràcies a les meravelles de la tecnologia, de poder viatjar virtualment sense moure'ns de casa. A més, l'aventurer de mena sempre podrà anar.se'n a les Seychelles amb la seva planxa de windsurf, si aquestes illes no han estat engolides pel mar.

Serge Latouche: Petit tractat del decreixement serè, pp 64-66

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista d'Esporles

safiguera | 07 Maig, 2009 05:57

Allà hi serem!

El lobby transgénico en el Gobierno de Zapatero

safiguera | 05 Maig, 2009 06:55

foto mani

He trobat un article força interessant al periòdic Diagonal sobre la situació dels transgènics a Espanya.

Una vergonya!

De la crisi a la transformació ::: cicle de xerrades-debat del Col·lectiu CRISI (Enric Duran)

safiguera | 22 Abril, 2009 06:32

DE LA CRISI A LA TRANSFORMACIÓ

Cicle de xerrades-debat a Mallorca del 24 al 27 d’abril impartides per Blai Dalmau i Sara Ribes del Col·lectiu Crisi.

“Podem viure sense capitalisme” Presentació de la publicació “Podem!” i del llibre “Abolim la banca!” d’Enric Duran. ////// Divendres 24, Sala d’actes del GOB, 19h.

"Crisi sistèmica i multidimensional. Passat, present i possibles futurs. Com evitar l'agreujament de la crisi?" ////// Dissabte 25, Ateneu Llibertari Estel Negre, 17 h.

"Cap a una democràcia inclusiva. Un model social de veritable sobirania popular que reintegra la societat amb l'economia, la política i la natura". ////// Diumenge 26, Ateneu Llibertari Estel Negre, 17 h.

“De la crisi a la transformació” De la crisi del creixement i consum a la construcció d’alternatives socioeconòmiques. ////// Dilluns 27, Sala de Juntes del Ramon Llull (Universitat de les Illes Balears), 12h.

El Montseny estrena una nova moneda. Experimentació d'una nova economia ecoregional.

safiguera | 02 Abril, 2009 14:50

Article de Alfonso López Rojo

Article publicat al setmanari Directa, nùm. 132, març de 2009, pág. 25 i extret del portal de la xarxa pel decreixement

Molts d'ànims amb aquesta nova iniciativa!

monedamontseny

El desig de potenciar una economia col.laboradora, justa i ecològica és el motiu que ha començat a unir els habitants del Montseny sota el propòsit de restablir llaços socials de confiança que facilitin la comunicació i l'intercanvi. Aquests són els principis que han donat lloc al naixement de l'Eco Xarxa Montseny, una associació de ciutadans i ciutadanes que ha apostat per la creació d'una moneda local: l'ecoseny.

L'origen de la iniciativa és ben recent. Tot va començar quan, el 4 de gener passat, vint-i-cinc veïns del massís muntanyenc es van reunir en Can Bancell - una masia propera a la població de Montseny- per a establir sinergies i enfortir la seva consciència ecoregional. Durant la reunió, presidida simbòlicament per una cuina solar, va sorgir la idea de començar a teixir una xarxa que, d'una banda, servís de nexe de les iniciatives que ja funcionaven en la zona i, de l'altre, propiciés l'arrencada de cinc projectes interrelacionats.

Aquesta xarxa emergent es defineix com un "moviment social per l'intercanvi de productes i serveis i per la potenciació de l'ecologia i la creativitat de les persones". I els seus cinc projectes són aquests: la creació d'una cooperativa de consum que potenciï els productes locals; la comercialització d'aquests productes a través d'una xarxa exterior de distribució que inclou la venda on line; la creació d'una xarxa d'Internet lliure i sense fils;la creació d'una xarxa d'ecologia i educació que col·labori en la defensa de l'espai natural del Montseny i, finalment, la creació de l'ecoseny, una moneda social que propiciï el funcionament d'una xarxa local d'intercanvi.

L'energia sempre circula

L'ecoseny va començar a circular en forma de bitllet durant la primera Fira d'Intercanvi que es va celebrar a la Costa del Montseny, una de les poblacions més petites de la zona, el diumenge 22 de març passat. La idea d'introduir una moneda alternativa va ser de Dídac Sánchez-Costa, un sociòleg amb una experiència dilatada, adquirida a Xile, l'Argentina i el Brasil: tres països en els quals el fenomen de les monedes paral·leles va adquirir gran relleu a partir de 1995 .

Actualment, a molts indrets del món s'han engegat experiències similars basades en l'intercanvi multirecíproc. I és que, a diferència del troc clàssic, l'ús de monedes locals permet establir intercanvis simultanis entre diferents persones i amb diferents escales de valor. La diferència essencial entre les monedes alternatives i els diners oficials és que amb les primeres no pots especular i, per tant, no té sentit acumular-les.

Per això -com observa Dídac Sánchez-Costa- les monedes paral·leles es converteixen en una bona manera d'aconseguir que l'energia positiva sempre circuli en l'espai social. I és que, en primer lloc, contribueixen a restablir el sentiment de comunitat al mateix temps que qüestionen la crua mercantilizació de les relacions socials des del seu àmbit més genuí, que no és altre que la vida quotidiana.

La vinculació directa amb l'ecologia i el principi de sostenibilitat d'aquest projecte comunitari, que tractarà d'estendre's a tota l' ecoregió del Montseny a través de la labor pedagògica de la xarxa i la celebració d'esdeveniments locals, pren força i esdevé actual per la seva relació amb els propòsits de moviments com el Decreixement o Transition Towns.

"Transition Towns"

Aquest darrer moviment ha pres força durant els darrers anys al Regne Unit a pobles i ciutats que, des de la iniciativa ciutadana i fins i tot municipal, han començat un procés de transició cap a formes de vida més sostenibles que, entre altres propòsits, inclouen: la disminució de la petjada ecològica, el descens energètic i l'ús d'energies alternatives o la relocalització a través d'una economia de proximitat. Petites ciutats com Totnes, Lewes o Brixton ja tenen la seva moneda local. Qui sap, doncs, si la nova xarxa ecoregional i el recent estrenat ecoseny són l'inici d'un moviment similar a Catalunya.

No més carreteres

safiguera | 01 Abril, 2009 15:25

Ens hem enterat de la campanya del GOB per a demanar la retirada del pla de carreteres

En el blog de la campanya ens expliquen que està previst fer amb aquest pla i els seus motius per a rebutjar-lo.

Nosaltres, des de Sa Figuera, decreixentistes i anti mitjans estúpids de locomoció (desplaçar una tonelada de metall per a transportar 80 kg de carn humana és, ho miris com ho miris, estúpid). Donem tot el soport a la demanda del GOB.

En moment de crisi del sistema, que s'ha demostrat completament insostenible (insostenible vol dir que no s'aguanta, no que no puguin viure els aucellets ni que es perdin espècies botàniques: que no s'aguanta), que requereix de un creixement contínuo i perpetuo en un món finit (tant finit com la nostra estimada illa), la recepta del Consell de Mallorca és la mateixa que sempre. No voliem sopa; dos plats. Bon profit.

Pla de carreteres

Així no hi haurà ni un xalet incomunicat. I molts més en podran nèixer. Benvinguda al progrés continuo.

El Roto

safiguera | 31 Març, 2009 07:13

Diada sobre transgènics i sobirania alimentària a Manacor

safiguera | 29 Març, 2009 12:00

Ja han sortit les activitats d'aquesta interessant diada. Allà ens hi veurem!

Mallorca lliure de transgènics

Per a més info: Mallorca lliure de transgènics

Sort!

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS